Comunicació audiovisual

La Comunicació audiovisual és el procés mitjançant el qual hi ha un intercanvi de missatges a través d'un sistema sonor i/o visual.

És un llenguatge múltiple amb una gran diversitat de codis constitutius, que poden ser analitzats tan per separat com en conjunt. La mediació tecnològica és un element clau en aquesta comunicació.

Els sistemes de comunicació audiovisuals tradicionals són la ràdio, el cinema i la televisió. Actualment s'han consolidat nous sistemes de comunicació audiovisual com ara internet o els videojocs, qua ja comencen a estudiar-se i a denominar com a tals.

La interacció entre la persona que rep el missatge i el missatge es basa en primer lloc en la mirada, en la observació, en el que veu. les funcions que es veuen involucrades en el desenvolupament de la interpretació del missatge i les que estan darrere de la creació d'un missatge visual, tenen a veure amb varies ciències que s'encarreguen de la relació entre el desenvolupament i la analogia.

La comunicació audiovisual està present en cada aspecte de la vida quotidiana. En aquesta societat de la informació, la imatge i el so són els vehicles a través dels quals es recrea una realitat o una ficció, però, els mitjans de comunicació legitimats (radio, premsa i televisió, principalment), a través dels seus noticiaris han donat la sensació de que tot allò que transmet té estatus de verídic, quan en molts casos s'ha demostrat el contrari.

ANUNCIS MANIPULADORS

Veiem a diari anuncis per la televisió, però realment tenen el simple sentit que li veiem o darrera d'aquests s'hi amaga un rebuscat motiu?

En un primer moment veiem l'anunci de Galerias, de fons s'escolta música clàssica, concretament un vals. L'escenari és una escola en la que tot està en silenci i completament ordenat fina que sona el timbre, és la hora de marxar cap a casa. Els nens surten de classe corren pels passadissos, com a salvatges.

Volen vendre la qualitat de la roba que porten els nens, una determinada roba que aporta un benestar especial. El missatge que volen donar és el d'una escola aburrida i que la roba que porten els nens fa que puguin resistir-se a l'avorriment i al sortir de classe, aquesta roba pugui ser "maltractada" quan els nens es tiren al terra i juguen. 

Càmera i música lenta, crea una sensació de benestar però realment els nens estàn fent salvatjades.

El següent anunci tracta sobre un animal de joguina que s'alimenta d'amor i cada cop que se'l estima més creix. Però arriba un moment en que l'animal no hi cap a casa. Juguen amb la família. Com deixar d'estimar a algú? Com que l'animal no hi cap al cotxe, la solució que troben és comprar un cotxe més gran.

A partir d'aquí podem arribar a la conclusió de que no tot el que se'ns mostra per mitjans audiovisuals és veritat sinó que hem de ser conscients de les informacions que creiem certes i falses. Hem de tenir criteri i saber-les distingir perquè en el cas contrari podem arribar a conclusions falses.

Personalment crec que la comunicació audiovisual és molt útil perquè és una forma molt útil de fer arribar un missatge a la gent per mitjà de qualsevol cosa com ara imatges, vídeos, presentacions en Power Point o Prezi, documents escrits... I tota questa informació arriba millor als receptors si és d'aquesta forma, això és el que crec jo.