domingo, 12 de enero de 2014

Identitat i territori

Conjuntament amb les dues matèries del mòdul se'ns ha encomanat fer un treball per parelles o individual sobre un tema que ens uneixi a les parelles i que sigui significatiu per a nosaltres.
En aquest treball no hi havia d'haver teoria sobre el tema sinó que es tractava de ensenyar a la classe quins eren els sentiments que se'ns despertaven al tractar el tema que havíem escollit.
La meva parella i jo vàrem escollir el tema dels viatges, ja que era una de les úniques coses que ens unien a part de la comarca on vivim (Vallès Occidental). Així que ens vàrem disposar a fer un treball sobre els nostres viatges però tot parlant vàrem descobrir que les dos havíem estat al mateix lloc al mateix any, havíem anat a Suïssa l'any 2010 !! Tot i que havíem estat a ciutats diferents.
Un com fet el treball, vàrem presentar-lo a la classe, per explicar el nostre cas a la resta de la classe i vem fer una avaluació mútua entre la nostra exposició i la de la resta de la classe.
Aquest treball ens ha servit per a conèixer a les persones que tenim al voltant, en concret a la nostra classe, ja que feia relativament poc que ens havíem conegut.  
Personalment, m'ha agradat molt fer-lo perquè no ha sigut un treball com els demés sinó que aquest tractava sobre la nostra pròpia vida.

Power Point, avantatges i inconvenients

Avui parlaré sobre un mètode que molts de nosaltres ja hem fet servir per a fer presentacions ja sigui a l'escola, universitat, feina... És el Power Point. Aquest, és molt útil per a fer presentacions però si no es fa servir correctament pot tenir molts inconvenients.

Com fem una presentació de Power Point? En aquest cas no cal fer servir internet per a utilitzar aquesta eina, sinó que en el mateix ordinador ja tenim el programa. Primer de tot l'hem d'obrir i se'ns mostrarà una pàgina com la que mostro a continuació.


Inici Power Point
En aquesta pàgina podem escollir quin format volem que tingui la nostra presentació de Power Point segons la finalitat que li vulguem donar o els nostres gustos.
Després, se'ns obre una pàgina per que puguem començar a escriure en la nostra presentació.
Primera diapositiva
En el Power Point no es tracta d'escriure tot el que ens passi pel cap ni tots els continguts del tema que volem tractar, sinó que només cal posar els conceptes claus de la informació i a partir d'aquí el comunicador ho desenvolupa, perquè no és un text per a llegir simultàniament fent la presentació sinó que ens serveix com a guia per a explicar els nostres coneixements.

Quan ja hem acabat la nostra presentació, si volem compartir-la, per exemple en un blog, el que cal fer és pujar la presentació a internet mitjançant una eina anomenada Slide Share i a partir d'aquí obtenir el codi embed i inserir-lo en el blog. 


Power Point al Slide Share
Aquí us deixo una presentació elavorada per mi en la qual hi he explicat una mica els avantatges i els inconvenients de les presentacions amb Power Point.

 

Com recitar una poesia?

Avui us parlaré sobre l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica (tradicionalment), si és la poesia. Però no parlarem pròpiament de la poesia sinó que us desvetllaré alguns consells per a recitar poesia.

El primer consell per a recitar bé un poema és conèixer el poema, és a dir, familiaritzat amb ell, és a dir, saber pronunciar-lo bé i fer les pauses correctes, és important saber entendre la finalitat amb que ha estat escrit el poema. És molt important també saber-se el poema de memòria per a estar al cas de les expressions del públic.
A l'hora de recitar el poema és important la tranquil·litat del recitador per tal de transmetre bones sensacions al públic.
També s'ha de tenir en compte els matisos que l'autor o autora del poema volia transmetre en el poema i per això cal posar-hi passió i sentiment.
Abans de recitar un vers important, per transmetre sentiment cal fer una pausa per emfatitzar-ho. També cal portar un ritme adequat al poema, no anar ni massa ràpid ni massa pausat.

A la classe per tal d'anar practicant aquest conceptes a cada sessió recitàvem un poema, que és el següent:

"Una gallina xica, tica, mica, cama-curta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics.
Si la gallina no fos xica, tica, mica, cama-curta i ballarica,
no tindria sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics."

La descripció

Avui us parlaré de la descripció, la descripció serveix per a representar alguna cosa en paraules. Es tracta de fer visualitzar al lector alguna cosa i fins i tot fer viure experiències a través de la lectura.

Hi ha dos tipus de descripcions:

En primer lloc tenim la descripció objectiva, és aquella que es limita a descriure els objectes sense tenir en compte els sentiments que ens aporten, és a dir, tal qual estan a la natura.
En segon lloc tenim la descripció subjectiva, la qual ens fa sentir els sentiments de l'escriptor quan s'ha posat en contacte amb l'objecte descrit.

Hi ha moltes maneres de descriure, i sobretot en els diferents mètodes literaris com ara la poesia, el text, la cançó, no tots tenen un tipus de descripció igual sinó que  per cada mètode d'aquests, els autors o escriptors parteixen d'una base diferent.

La importància del llenguatge

La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges.
Com que la competència comunicativa, a diferència de la competència lingüística pura, té en compte les normes socials que regeixen la comunicació, canvia més ràpidament que aquesta, ja que està subjecta a modes, girs i convencions flexibles que excedeixen el simple domini del codi d'un idioma.
La competència comunicativa té quatre components indispensables en ella:
- Competència lingüística: és la competència que té en compte el codi lingüístic, es treballa especialment a l'escola tot fent ús de morfemes, fonemes, la sintaxi... 
- Competència sociolingüística: és la competència que treballa els diferents tipus de parla a partir de la nacionalitat de cadascú, del seu estatus social, de les modes del moment... Aquesta competència és molt variable.
- Competència discursiva: és la competència que combina la gramàtica per tal de fer un text amb coherència i cohesió.
- Competència estratègica: són les estratègies de comunicació verbal i no verbal que fem servir per comunicar-nos i per convèncer al públic. Són les competències que s'utilitzen per designar quan una persona és bona comunicadora o no.
Totes aquestes competències s'han de tenir en compte per tal de ser un bon comunicador i tenir una bona expressió.

Les noves tecnologies -Educació en mitjans-

Guillermo Orozco ofereix una conferència per internet (xtec) on parla sobre l'educació en mitjans.

Ens explica que els mitjans de comunicació no només informen i entretenen sinó que també eduquen, però no són conscients de que eduquen al públic així que s'ha d'intentar que aquests mitjans de comunicació siguin conscients i responsables. 

Tot i que ja s'han fet programes els quals tenen una funció més educativa en el cas de la ràdio i la televisió però aquest moviment no és gaire extens.
Hi ha un desaprofitament del potencial dels medis els quals no és clara la seva perspectiva pedagògica. No se li dóna una perspectiva pedagògica adequada que se li podria donar.

En el cas de les escoles, tot el que ve donat per imatges és considerat com a complement de la informació escrita o parlada que trobem en els llibres o professors.
Per tal de integrar l'educació en mitjans en una estructura tan tradicional com és la que ens trobem en el moment, hem de fer no només uns canvis sinó que hem d'aplicar un camp d'acció pedagògica.

S'ha de produir una alfabetització visual i digital que permeti que se li pugui treure profit a tota la informació que se'ns dóna. 

Hi ha un tòpic que diu que els nens que han nascut amb totes aquestes tecnologies ja tenen un xip incorporat que els hi permet fer ús de les noves tecnologies adequadament, i no és així. Aquest nens el que tenen són menys resistències i s'adapten millor als canvis tecnològics però també se'ls hi ha d'ensenyar com fer ús d'aquestes tecnologies.

sábado, 11 de enero de 2014

Scoop.it

Scoop.it aporta un concepte nou dels continguts de la cerca d'informació: tenir cura de la informació. Es dispara el volum d'informació. Posa ordre en la recerca d'informació.

Un dels conceptes claus són els My topics (etiquetes, temes). Com arxivo jo la informació que vaig cercant. En la web, crear un scoop.it inserint el codi URL.

Primer de tot, per fer ús de Scoop.it ens hem de donar d'alta, com ho farem? doncs és molt fàcil. Hem d'anar a la pàgina de scoop.it que és www.scoop.it i registrar-se. Aquesta pàgina està totalment en anglès la qual cosa dificulta la comprensió per a les persones que no tenen un nivell bo d'anglès. Per tant, per registrar-nos en aquesta pàgina hem de biscar on posa "join free". Un altre punt que hem de tenir en compte és que és una eina que és pràcticament gratuïta tot i que per accedir a alguns continguts o aplicacions s'ha de pagar, però per fer-lo servir bàsicament està bé.


Com registrar-se?
Un com ens hem registrat, la pàgina ens dóna a triar entre diferents temes d'interès ja que aquesta pàgina es caracteritza per això, per donar-nos informació a partir d'un tema determinat que hem triat prèviament.
Per exemple, jo vull buscar informació sobre educació, doncs busco a la barra de cerca sobre educació i se'm mostra tota la informació possible.


Cerca d'informació

Un cop hem buscat la informació, la podem guardar per tenir-la a l'abast quan la necessitem.


Reflexió:
He trobat molt útil aquesta pàgina perquè ens permet buscar informació sobre un tema en concret necessitem. Ens dóna un ampli ventall de informació i aleshores podem triar la que ens va bé i la que no. Tot i que no havia sentit a parlar mai sobre aquesta pàgina en penso parlar amb els meus coneguts i amics perquè realment és molt útil.

viernes, 10 de enero de 2014

Taxonomia de Bloom

TAXONOMIA DE BLOOM

Ha patit canvis, es va crear el 1956 però als anys 2000 i 2008 es fan remodelitzacions d'aquesta, per tal d'estar en sintonia amb l'actualitat del moment.

Es va desenvolupar l'aprenentatge a nivell cognitiu sobretot.

Es crea un model d'aprenentatge en forma de piràmide de manera que cal anar assolint els conceptes indicats de baix a dalt.

Modifiquen la cúspide de la piràmide el 2000.

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital" . Per continuar treballant les taxonomies de Bloom.


Explicació dels tres models (1956, 2000 i 2008)

1956

Coneixement: Observació de la informació, coneixement de dates, esdeveniments, llocs, coneixement d'idees principals de la matèria. L'estudiant recorda i reconeix informació a més a més de principis aproximadament de la mateixa forma en que ho ha après.

Comprensió: L'estudiant aclareix, comprèn, o interpreta informació en base a coneixements previs.

Aplicació: L'estudiant selecciona, transfereix, i utilitza dades i principis per a completar una tasca o solucionar un problema.

Anàlisis: Trobar patrons, organitzar parts, reconèixer significats ocults, identificar components...L'estudiant diferencia, classifica i relacions hipòtesis, evidències o estructures d'una pregunta. 

SintetitzarL'alumne és capaç d'utilitzar idees antigues per crear-ne de noves. Convina idees en un producte i proposta nova per a ell o ella. Què passarà si tinc un nen celíac? 

Avaluar: El nen és capaç de comparar, avaluar idees, fer valoracions sobre presentacions de teories, raonar, reconèixer la subjectivitat, ...L'estudiant valora en base a criteris específics.


2000

Durant els anys 90, Lorin Anderson i David R. Krathwohl van revisar la Taxonomia publicada anteriorment i van publicar un nou model. En aquest segon model es veu com canvien certs aspectes. Es canvien els substantius de la idea principal a verbs per tal de donsr sentit a les accions que es duen a terme en cada cas. Un altre punt que modifiquen és la seqüència de les categories. En la imatge següent es mostren els canvis aplicats:



2008

Andrew Churches modifica la taxonomia de l'any 2000 per tal de que estigui en sintonia amb les noves tecnologies de l'era digital. El nou model queda d'aquesta manera:




WEB 2.0 blog

El blog és una eina molt pràctica perquè serveix per a donar a conèixer al món quines són les nostres inquietuds tot publicant el que volem. Per fer un blog només cal tenir un compte a Google i teclejar a la barra de cerca "www.blogger.com". Aleshores, ja pots crear un nou blog.


Creació nou blog
Després de crear el nom, triem quin títol li volem posar, i després el format del nostre blog. Tot això després ho podem tornar a modificar amb les opcions que ens dóna el mateix blogger.


Com configurem de nou el nostre blog?

Si anem a la pestanya on posa "Entradas" podrem publicar tota la informació que vulguem . També hi ha la opció de no publicar el que escrivim en les nostres entrades, podem guardar-ho i fer que estigui en format "esborrany" d'aquesta manera no publiquem el que hem escrit i ho tenim guardat juntament amb les altres entrades que hem publicat o no.


Com guardar i no publicar?
Però això no és tot, també podem anar a blogs d'altre gent i publicar comentaris en ells i altres persones també podran publicar comentaris en el nostre blog. Així doncs, podem estar en contacte amb altres persones i buscar blogs sobre els nostres interessos.


Conferència d'Anna Pérez 

Després de veure la conferència de l'Anna Pérez sobre els blogs a les aules la meva visió d'aquests és més àmplia. 
S'ha incorporat un vocabulari molt ampli a partir d'aquestes noves tecnologies com ara el concepte de blocaire, els posts, els blocs... La societat actual, la que no ha nascut amb aquestes tecnologies, s'ha d'intentar començar a familiaritzar amb aquest conceptes ja que són el futur de la nostra societat.
Actualment, la estructura educativa del nostre país pertany al segle XIX, els professors i mestres que a dia d'avui exerceixen pertanyen al segle XX mentre que els infants de les aules han nascut i viuen completament en el segle XXI. Això vol dir, que l'educació està tancada a la tradició i els nens d'avui en dia només pensen en les noves tecnologies, el que necessita el nostre sistema educatiu és que la societat s'adapti als nous recursos i d'aquesta manera els infants mostren més interès i aprenen de manera agradable.
Els blocs a les aules són molt útils ja que ens permet crear continguts i compartir-los amb els alumnes i fins i tot a la inversa, els alumnes poden crear continguts i el poden rebre els mestres. D'aquesta manera fem xarxa i la comunicació entre mestre i alumne és més amplia.


Reflexió: 
Penso que els blogs són molt útils perquè actualment hi han blogs de tots tipus i colors i això fa que si necessitem buscar informació sobre alguna cosa que ens interessi sempre podem trobar-ne en algun blog. 
També penso que és una manera de que tot el món estigui en contacte i que si jo tinc una idea la pugui arribar a llegir una persona que està a Taiwan, per exemple i pugui donar la seva opinió.
En l'àmbit educatiu, com ja he dit anteriorment també és molt útil, no dic que s'hagi d'utilitzar constantment i en cada matèria, perquè sinó acabaríem saturats de tant blog, però en alguna assignatura en concret si que està bé fer-ne ús.